La revista Journal of Infectious Diseases ha publicat els resultats d’aquest estudi, amb el Dr. Felipe García, del Servei de Malalties Infeccioses de l’IDIBAPS - Hospital Clínic, com a primer signant i la Dra. Teresa Gallart, del Laboratori d’Immunologia del mateix centre, com a darrera signant. El treball ha comptat amb la col·laboració internacional d’equips de la Université Pierre et Marie Curie de París/INSERM (França) i del National Institute of Cancer de Maryland (EEUU).
Un total de 24 pacients van participar en aquest assaig clínic doble cec, la meitat dels quals van configurar el grup control i no van rebre la vacuna. Cap d’ells havia rebut tractament antiretroviral i per entrar a l’estudi havien de mantenir en sang una bona càrrega de limfòcits T (>450 per mm3). La vacuna va ser personalitzada, i s’elaborava a partir de cèl·lules dendrítiques de cada pacient sensibilitzades al laboratori contra una forma inactivada del seu propi virus. Es tracta doncs d’una teràpia cel·lular que en l’entorn de l’IDIBAPS rep el suport del programa de Teràpia Cel·lular de la Universitat de Barcelona. Es van administrar 3 dosis de la vacuna, amb una separació de 2 setmanes entre cadascuna d’elles.
Al cap de 24 setmanes es va comprovar que en la major part dels pacients s’havia produït una davallada significativa en la càrrega viral. Aquesta davallada va ser molt important en alguns d’ells però en cap cas es va aconseguir que el virus fos indetectable. Tot i això, es tracta d’una millora molt important respecte a iniciatives anteriors que van aconseguir amb una vacuna molt similar una resposta modesta en el 30% dels pacients tractats. Cap vacuna terapèutica havia aconseguit fina ara els nivells de resposta assolits en aquest estudi. Un nou assaig clínic en marxa testeja si l’administració conjunta de la vacuna i el tractament antiretroviral permet millorar-ne els resultats.
El principal objectiu de les vacunes terapèutiques és minimitzar la necessitat del tractament antiretroviral. Aquests tractaments han millorat enormement en els darrers anys fins a convertir-se en fàrmacs de fàcil administració i amb pocs efectes secundaris. Tot i això, el seu consum diari és incòmode, no es té experiència a molt llarg termini i fer malament el tractament pot traduir-se en l’aparició de resistències. Es tracta de tractaments crònics per a tota la vida que suposen una càrrega econòmica molt important per al sistema sanitari. El pressupost anual de l’Hospital Clínic en antiretrovirals ronda els 30 milions d’Euros. A més, una vacuna terapèutica de fàcil elaboració i poques administracions podria implementar-se també en països en vies de desenvolupament. Per assolir aquest ambiciós objectiu caldrà seguir avocant esforços científics i econòmics en iniciatives com HIVACAT.
Sobre HIVACAT
El projecte HIVACAT de recerca i desenvolupament d’una vacuna per a la sida es desenvolupa mitjançant un consorci público-privat sense precedents a Espanya, que situa el nostre país en la primera línia internacional de la recerca en aquest àmbit. Integrat pels dos centres de recerca més consolidats i importants que actualment hi ha sobre la sida, com són l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, HIVACAT investiga el desenvolupament de la nova vacuna contra el VIH en coordinació amb Esteve i amb el suport de la Fundació “la Caixa”, dels departaments de Salut i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Clínic. El consorci suposa la primera experiència significativa de col·laboració en aquest àmbit entre administració, investigadors i empresa.
Els cordirectors del projecte HIVACAT són el Dr. Bonaventura Clotet, d’IrsiCaixa, i el Dr. Josep Maria Gatell, de l’Hospital Clínic. Tots dos centres desenvolupen la recerca al costat de més de cinc mil malalts, que es beneficien de la ràpida incorporació dels nous tractaments i de les innovacions adquirides a nivell internacional. HIVACAT compta amb un equip integrat per més de seixanta científics formats en centres investigadors de prestigi internacional com la Universitat de Harvard (Boston, Estats Units), l’Institut Pasteur de París o el Royal Free Hospital de Londres.